La dita popular assegura que a Paüls primer obren la boca que els ulls. L’origen del refrany es perd en el temps, i ves a saber... potser remet al bon nas dels paülsencs per detectar quins són els millors productes de la terra.

Si més no, això és el que es pot constatar cada any tot just arribat el bon temps, quan els aires d’aquest poblet situat als primers contraforts del massís del Port s’omplen de l’olor de la cirera, un fruit que els darrers anys s’ha consolidat com el producte estrella de l’agricultura local.

Val la pena comprovar-ho el primer cap de setmana de juny, amb motiu de la Festa de la Cirera, quan els carrers —costeruts, però entranyables— s’omplen de parades on es poden tastar i comprar diverses varietats d’aquest fruit dolç, que abraça totes les tonalitats del roig.

I quin és el secret d’aquesta delícia palatal? En primer lloc el clima, perquè el cirerer és un arbre que necessita estius prolongats i hiverns frescos... com els de Paüls. I en segon lloc, el treball dels pagesos que en tenen cura ja des de la florida, que minimitzen els tractaments i aprofiten els adobs naturals.

Ah, i l’aire fresc i pur del massís també hi deu jugar el seu paper. I tal com passa amb totes aquelles fruites de conservació fràgil i curta, o te les menges acabades de collir, o has de fer volar la imaginació per conservar-les, ja siga amb melmelades, confitures o alcohols. Sense oblidar que també poden ser la base de nombrosos dolços, un dels capítols més lluïts de les cireres.