07 juny Jotes amb la xaranga TAL COM SONA
La jota de Paüls és una dansa airosa que, com les jotes de l’Ebre català, presenta diferències amb la jota aragonesa. Per exemple, es pica amb la punta dels dits i no pas amb el taló, com és usual en els aragonesos. Actualment, la jota de Paüls es balla al so de la música d’una banda instrumental, però abans es ballava al so del tambor i la gaita. Els grups de dansa tradicional que la dansen, vesteixen com els balladors principis del segle XX: els homes, espardenyes d’espart, pantaló fins a davall del genoll, calcilles, faixa, armilla i mocador al cap; les dones, espardenyes, faldetes i una mena de camisa anomenada “saco”; les més riques o benestants del poble, portaven una mantellina damunt dels muscles, feta de punta.
Ara bé, a Paüls, la jota és una dansa encara viva i ben espontània que es balla generalment durant la Festa Major, sense necessitat de recrear la indumentària tradicional. De tots els balls —també es poden tocar pasdobles o sardanes— és la jota la que genera més ambient festiu, amb la participació de gairebé tot el públic de la plaça. Es balla el el dia de la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost) a la plaça de l’Ajuntament i el dia de Sant Roc (16 d’agost) a la plaça de l’Ermita de Sant Roc. El programa no està definit però sempre, independentment de les cançons que es toquin, comença i acaba la ballada amb la jota de Paüls. A l’última jota que es balla, els músics baixen des del bancal on estaven asseguts i es col·loquen entre els balladors i acaben envoltats de balladors cada cop més engrescats amb un ball que augmenta progressivament el ritme. És comú que en aquesta última jota, que és la que dura més estona, toquin al final només les trompetes, tot quedant en silenci els altres instruments. Els trompetistes es llueixen repetint la melodia de la jota contínuament i aconsegueixen, així, que la plaça sencera balli la jota.
Font: Danses Vives http://dansesvives.cat/
La jota ballada forma part d’un tot que és la jota. Música, cant i ball s’expressen a les Terres de l’Ebre i pel seu arrelament i desenvolupament ens permeten diferenciar-los; i, tot i la seva estreta relació, parlar-ne per separat: la jota ballada i la jota cantada o versada.
La jota ballada és un ball propi de les Terres de l’Ebre, tant per l’arrelament històric com pel grau d’identificació que existeix entre aquest ball i la població, ja que es ballava en un context festiu i lúdic. És un ball que actualment, a part de continuar formant part d’aquest context de la festa a la plaça, també es balla en altres esdeveniments com trobades o fires d’exaltació d’un producte local. En aquests contextos firals la jota ballada, sovint, pren una vessant més d’exhibició o espectacle que de pràctica ludicofestiva.
Els trets principals de la jota ballada són els següents: un ball que s’executa en parella, en el qual home i dona estan encarats entre si i hi ha dues maneres d’ordenar-se en l’espai de ball, una en què les parelles formen un cercle i els músics se situen al centre, i una altra en què les parelles formen dues files en paral·lel i els músics són a un costat de la plaça. El picat d’un, dos o tres, les mudances i els moviments que la configuren són els aspectes que diferencien la jota de cada poble; a part de l’element musical, que també, en alguns casos més o menys arrelats que altres, es diferencia i permet parlar de tipus de jota diferents.
Font: La jota ballada http://www.ipcite.cat/ipcite/musica-i-sons-tradicionals/La%20jota%20ballada