17 maig Un poble pagès… i escalonat

Ja fa vuit anys que el fotògraf i escriptor Ernest Costa (Bescanó, 1940) va publicar el llibre Paüls dins la col·lecció A espaiet d’Arola Editors. El llibre –com bé diu el nom de la col·lecció– es va coure a foc lent i és fruit d’anys d’excursions i converses. Per això, si voleu conèixer el nostre poble anirà bé que hi feu un cop d’ull, per les històries que hi explica i les rutes que proposa pels quatre cantons del terme. Després d’una introducció, el volum comença amb un article no gaire llarg titulat Ara que les eixides s’acluquen, que volem reproduir per ‘inaugurar’ aquest blog.

“Tradicionalment Paüls ha estat un poble pagès. I pobre. No hi busquem construccions rellevants que denotin poder econòmic. No hi són. Això no li treu un atribut extraordinari: tres-centes cases constitueixen un nucli urbà perfectament delimitat que s’escalona en un caient solà. Cent metres de desnivell sobtat separen les cases més altes de les més baixes! Són construccions que segueixen les corbes de nivell i s’agafen les unes a les altres, formant un tot compacte. No ho sembla, però el seu interior acull nombrosos carrers, cada vegada més solitaris a causa d’un regressió poblacional notable. Com és costum, els veïns continuen saludant-se i saludant el foraster.

Davall de barbacanes de les teulades que s’aboquen a migdia s’obrien obertures més llargues que altes i més grans que finestres. Formaven part de les eixides, uns espais solellosos i airejats on s’assecaven i es tenien els productes dels conreus i del bosc. Ara, quan queden poques cases pageses, les eixides s’acluquen una darrere l’altra. Es deu creure que ja no tenen massa sentit. Però sí que hauria de ser irrenunciable vetllar perquè les alçades i els volums, les teulades, la compacitat del nucli o les salutacions continuïn sent la senya d’identitat paülsenca”.