17 maig Porta d’entrada als Ports

El cirerer és un dels fruiters que tolera millor l’hivern i necessita moltes hores de fred per a una correcta floració. Normalment li calen unes 1000 hores de fred, per això acostuma a florir tard, un cop passades les darreres gelades primaverals. El Massís dels Ports és un espai muntanyós entre la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià ideal per al cultiu d’aquest conreu. El massís s’imposa amb rotunditat per sobre de les planes agrícoles i tapissos d’oliveres meticulosament ordenades, entre les quals hi sobresurten pobles com Paüls.

Lo Port, com l’anomenen per aquestes latituds, aglomera tots els trets d’allò més salvatges: ondulacions perifèriques conreades, cingles, parets i barrancs, valls frondoses i boscos on brollen les fonts. La massa calcària del Port superar els 1.400 metres d’altitud i és el Caro, el seu cim culminant. Des d’aquesta talaia, es percep també el relleu trencat i complex de l’interior del massís. Fa vint anys, les seves singularitats naturals i la necessitat de conservar-les va fer que la Generalitat de Catalunya el reconegués com a Parc Natural. Reserveu-vos, doncs, un cap de setmana i no dubteu a visitar aquest conjunt paisatgístic d’indiscutible valor natural i patrimonial.